dilluns, 25 de novembre de 2013

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

En aquesta lectura, Manuel Area aborda alguns dels problemes i reptes educatius en relació a la societat de la informació en la que vivim. Quan fa referència al concepte d’educació, no es refereix només a una necessitat de la infància i la joventut, sinó que inclou l’edat adulta, ja que considera que la situació actual requereix d’una educació contínua de tota la població per tal d’avançar en el desenvolupament polític, social, cultural i econòmic.

Aquesta situació social la considera una “tercera revolució industrial”, ja que suposa una profunda transformació econòmica, social i cultural relacionada amb l’aparició de les noves tecnologies. Cada vegada més, els interessos dels diferents agents socials es projecten entorn les noves tecnologies, el concepte de globalització i la ideologia neoliberal, imposada pels EUA.

L’actual sistema capitalista ha afavorit el accelerat desenvolupament de les tecnologies digitals, ja que la tecnologia provoca un consum en massa: la gent compra les darreres novetats, es prioritza la compra de tecnologia davant necessitat més bàsiques, la gent s’endeuta per comprar tecnologia, etc. També, la publicitat i les noves maneres de comunicació mitjançant les xarxes socials fan que la població senti la necessitat de consumir tecnologia.


Davant aquest nou model trobem diferent perspectives: la mercantilista, que defensa que la societat de la informació suposarà una major benestar social; la crítica-política, que defensa que la tecnologia ha d’esdevenir un servei pel desenvolupament social i no ha d’estar controlat per grans institucions; la tecnocentrista, que defensa que les noves tecnologies seran l’eix central del canvi social i la apocalíptica, que veu en les tecnologies el fi dels ideals i valors humans. Personalment, crec que hem d’arribar a un equilibri entre les diferents postures a l’hora d’analitzar el fenomen de les noves tecnologies.

Per altra part, l’autor inclou la seva visió davant les noves tecnologies en un apartat que crec que defineix molt bé les conseqüències de l’actual model de societat: “Llums i ombres de les noves tecnologies”. Aquest concepte deixa entendre que, malgrat totes les avantatges que ens aporten les noves tecnologies, també hem de tenir present les desavantatges que comporten.

Per citar algunes avantatges podem dir que faciliten la comunicació entre les persones rompent les barreres espacials i temporals, permet l’accés a gran quantitat d’informació, accedir a biblioteques, arxius, bases de dades, etc. També, milloren la qualitat dels serveis i ofereix noves formes de producció i nous llocs de feina.

Per altra part, trobem la part contrària, les desavantatges. Entre algunes podríem citar l’uniformisme cultural en detriment de la diversitat, la sobredosis d’informació, la dependència cap a la tecnologia, la bretxa digital, la pèrdua de privacitat, la substitució de llocs de feina de persones no qualificades per màquines, etc.

Davant aquest nou model social, les institucions educatives han de respondre de manera adequada. Per això, és necessari un canvi en la metodologia tradicional i en la concepció de l’infant que ha de passar a ser el protagonista del seu aprenentatge. Les noves tecnologies esdevindran eines per a arribar a la informació i el mestre serà un guia que acompanyarà a l’infant i planificarà situacions riques d’aprenentatge. Serà necessari que l’infant aprengui a cercar, analitzar, constatar i sintetitzar la informació que trobi.

L’educació segueix essent el motor del canvi social i, actualment, la societat requereix que les institucions escolar s’adaptin a l'actual societat de la informació. Però l’escola té l’obligació d’educar amb i per les noves tecnologies, és a dir, ha d’afavorir el desenvolupament de persones amb les aptituds necessàries per a emprar les noves tecnologies, però també persones responsables i crítiques amb el seu ús.

Area, M. (2002). Sociedad de la información, tecnologies digitales y educación. Recuperat el 20 de novembre de 2013: http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf

dimecres, 6 de novembre de 2013

5 claus per a una bona integració de les TIC als centres docents

A l'article de Marquès Graells P., "5 claves para una buena integración de las TIC en los centros docentes", podem trobar de manera clara i sintètica quines són les consignes mínimes perquè es pugui donar una veritable integració de les noves tecnologies dins les escoles.

La lectura ens proposa 5 claus que emergeixen dels resultats de vàries investigacions i dels seguiments a les Administracions Educatives que ha realitzat el Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.

A continuació, mencionaré les 5 claus que s'han de tenir en compte per a una integració adequada de les TIC, és a dir, perquè les noves tecnologies esdevinguin eines que contribueixin a la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge:

1. Comptar amb les bases tecnològiques necessàries: pissarra digital , un ordinador amb connexió a Internet i un projector a cada aula, algun ordinador més a l'aula per a activitats de suport, aules d'informàtica amb un ordinador per a cada alumne o per a cada parella, Intranet educativa (per a compartir recursos i comunicar-se amb la comunitat educativa), biblioteca amb ordinador i que cada infant tingui un ordinador amb connexió a casa seva.

2. Coordinació i manteniment dels recursos TIC per a que estiguin sempre operatius i disponibles. L'ús d'aquest recursos ha de ser bàsic i intuïtiu, tant pel professor com per l'alumne.

3. Recursos didàctics adequats. Per això, el professorat haurà d'avaluar els recursos i tenir a l'abast portals i plataformes de referència (editorials, Administracions Educatives, comunitats virtuals de professors, etc.).

4. Suport de l'equip educatiu i de la comunitat educativa. Aquestes experiències amb les noves tecnologies no s'ha de limitar a fets puntuals liderats per alguns professors, sinó que ha de ser una tasca consensuada i coordinada entre tots els agents educatius.

5. Adequada formació del professorat, ja que si els mestres realment coneixen l'ús i les avantatges que les noves tecnologies poden aportar a la seva tasca, això farà que augmenti la seva motivació i desenvoluparan una actitud més positiva cap a les TIC.


Marquès Graells, P. (2007, 26 de novembre). "5 claves para una buena integración de las TIC en los centros docentes". Organización de Estados Iberoamericanos. XXII Semana Monográfica de la Educación. Recuperat el 6 de novembre de 2013 de: http://www.oei.es/tic/santillana/marques.pdf

dimarts, 5 de novembre de 2013

El plaer d'emprar les TIC a les aules d'Infantil

L'article "El placer de usar las TIC en el aula de Infantil" d'Asorey Zorraquino, E. i Gil Alejandre, J., ens ofereix algunes propostes motivants que poden ajudar a integrar les TIC com a eines quotidianes dins els processos d'ensenyament-aprenentatge a l'etapa d'Educació Infantil. 

Els autors ens proposen la introducció de les TIC com a part integrant dels projectes de feina que es donin a les aules i no com a objectes que emprem de manera aïllada, com a premi o en esdeveniments especials. 

Per arribar a la integració definitiva de les noves tecnologies dins les aules, no basta amb la mera presència dels ordinadors, sinó que és necessari un canvi a nivell metodològic i organitzatiu de la pràctica diària.

En primer lloc, s'han de realitzar canvis en l'organització dels recursos i dels espais. És necessari comptar amb connexió a Internet i, preferiblement, hem de crear un racó per a l'ordinador (que faciliti el treball individual o en grup) i un espai per a projectar.

En segon lloc, hem de reestructurar el temps, permetent certa flexibilitat i preveient períodes per a treballar amb les noves tecnologies, per a fer exposicions, per a la recerca d'informació, etc. De la mateixa manera, el mestre també ha de preveure temps dins el seu horari per a la formació i la creació de material multimèdia propi.

En tercer lloc, hem de tenir en compte el tipus d'agrupament per treballar tant l'autonomia com la socialització i la interacció dels alumnes. Per això, les nostres propostes hauran de contemplar diferents agrupacions: de forma individual, parelles, petit grup i gran grup.

Per altra part, els autors ens donen algunes idees per a treballar amb les TIC a les aules d'Educació Infantil. Alguns exemples són:

  •  Emprar programes per a l'escriptura i la lectura (reconeixement de lletres i d'algunes tecles com l'enter, el tabulador, l'esborrador, etc.)
  • Resolució de dubtes mitjançant la recerca per la xarxa (cercar, seleccionar i contrastar informació).
  • Visualització d'imatges, mapes, dibuixos, documentals, pel·lícules, etc. relacionades amb el projecte treballat.
  • Presentacions atractives que complementin els aprenentatges del grup.
  • Emprar càmeres de vídeo per a enfocar (com amb un microscopi) feines, llibres, petits animals, flors, etc.
  • Programes de so per a treballar l'expressió oral i la lectura (enregistrament de cançons, endevinalles, contes, poemes, etc.). D'aquesta manera, els propis alumnes podran avaluar els seus processos.
  • Internet com a eina de comunicació: correu electrònic, càmera web, blocs, etc.

Personalment, crec que aquest article pot ajudar als docents actuals i als futurs mestres, com nosaltres, a augmentar la motivació envers les noves tecnologies, ja que ens proporcionen idees molt atractives i creatives. Això en farà reflexionar sobre si s'està donant un bon ús als ordinadors, pissarres digitals, tabletes, etc. amb que compten avui dia, tant a les escoles com a les llars.

En definitiva, tota la comunitat educativa ha de caminar cap a una nova cultura tecnològica on els alumnes es caracteritzen per una nova forma d'aprendre i de processar la informació. En el futur, aquest alumnes no només hauran de saber emprar les TIC, sinó que hauran de ser capaços d'emprar les noves tecnologies de manera creativa, positiva i crítica.

Asorey Zorraquino, E. i Gil Alejandre, J. (2009, 12 de novembre), El placer de usar las TIC en el aula de Infantil (Versió electrònica). Tribuna Abierta. Recuperat el 5 de novembre de 2013 de: http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-asorey-zorraquino.pdf